Entra en vigor la obligació de les empreses de registrar la jornada diària

Obligacio Jornada laboral empreses
Índice de contenidos

Aquest 12 de maig de 2.019 ha entrat en vigor l’obligació de registrar la jornada laboral per part de les empreses, en virtut de la reforma operada pel Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de Mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball.

Antecedents judicials sobre la obligacions del registre de la jornada:

La qüestió sobre l’obligació de l’empresari de registrar la jornada de treball es va començar a plantejar arran d’una sentència de l’Audiència Nacional de 4 de desembre de 2.015 i de 02/19/2016 en què es realitzava un interpretació extensiva l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, que estableix que a l’efecte del còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada treballador havia de registrar-se dia a dia.

L’Audiència Nacional va arribar a la conclusió que només a partir del control de la jornada efectivament realitzada podia determinar quin temps correspondre a hores ordinàries.

No obstant això, amb posterioritat, el Tribunal Suprem en sentència de 20 d’abril de 2.017 va casar aquesta doctrina i va arribar a la conclusió que l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors no exigia l’administració d’un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla.

Podeu trobar una anàlisi d’aquesta sentència en el següent enllaç.

Registre de la jornada laboral a partir del 12 de maig de 2.019:

No obstant això, el Reial decret llei 8/2019 ve a modificar aquesta situació i imposa a l’empresari l’obligació de registrar la fornada com a mesura de lluita contra la precarietat laboral.

D’aquesta manera en l’exposició de motius de la norma es diu que «la realització d’un temps de treball superior a la jornada laboral legal o convencionalment establerta incideix de manera substancial en la precarització del mercat de treball, en afectar a dos elements essencials de la relació laboral, el temps de treball, amb rellevant influència en la vida personal de la persona treballadora en dificultar la conciliació familiar, i el salari. I també incideix en les cotitzacions de Seguretat Social, minvades en no cotitzar pel salari que correspondria a la jornada realitzada. Tot i que el nostre ordenament laboral, en línia amb els ordenaments europeus, s’ha dotat de normes que permeten certa flexibilitat horària per adaptar les necessitats de l’empresa a les de la producció i el mercat (distribució irregular de la jornada, jornada a torns o hores extraordinàries), aquesta flexibilitat no es pot confondre amb l’incompliment de les normes sobre jornada màxima i hores extraordinàries. Al contrari, la flexibilitat horària justifica l’esforç en el compliment d’aquestes normes, molt particularment, aquelles sobre compliment de límits de jornada i de registre de jornada diària «.

D’aquesta manera, aquesta norma afegeix un nou apartat 9 a l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors que disposa que l’empresa haurà de realitzar un registre diari de jornada, que ha d’incloure l’hora concreta d’inici i finalització de la jornada laboral de cada treballador.

Aquesta norma no estableix la forma de fer el registre i únicament assenyala que mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o, si no, per decisió de l’empresari amb la consulta prèvia amb els representants dels treballadors, s’organitzarà i documentar aquest registre de la jornada.

Especialitats en les obligacions de registre de jornada

En qualsevol cas, l’article 34.7 de l’Estatut dels Treballadors estableix que el Govern podrà establir especialitats en les obligacions de registre de jornada per a aquells sectors, treballs i categories professionals que per les seves peculiaritats així ho requereixin.

Davant la manca d’una disposició legal o convencional que estableixi la manera de procedir a l’esmentat registre horari, el mateix es pot realitzar a través de mitjans mecanitzats, a través de solucions informàtiques o biomètriques que hi ha al mercat, o mitjançant solucions més rudimentàries com la típica full de càlcul signada pel treballador.

Pel que fa referència al temps de conservació dels registres, la nova norma estableix l’obligació de l’empresa de mantenir els mateixos durant quatre anys, i han de trobar-se durant aquest temps a disposició dels treballadors, de la representació legal dels treballadores i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Paral·lelament, també es procedeix a la modificació de l’apartado5 de l’article 7 de la Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social (LISOS) per qualificar com a infracció greu en matèria de relacions laborals individuals i col·lectives, la transgressió de normes i límits legals o pactats en matèria de registre de jornada.